CLASSE DE MÚSICA

Unitats didàctiques

**“Més enllà del mur. Cançons contra l’Apartheid”**

**Unitat didàctica ESO**
**Unitat didàctica Batxillerat**

(Documental, 60′. Idioma: català)
Relat de l’experiència viscuda a Palestina per la “Brigada de Músics ’08”, integrada per Obrint Pas, Pau Alabajos, Cesk Freixas i Nabil.
Objectiu: conèixer de primera mà la realitat que viu el poble palestí i expressar la solidaritat amb cançons.

**Document base per descarregar**

**Unitat didàctica**

A partir del viatge d’una brigada de músics catalans i valencians es recullen imatges i textos escrits per ells mateixos amb els quals s’elabora una exposició. La unitat didàctica consisteix en una sèrie d’activitats que giren a l’entorn d’aquest material gràfic per ESO, BATXILLERAT i Centres de formació per a adults.

Música

Músics palestins

Rafeef Ziadah

El testimoni colpidor de Rafeef Ziadah, poetessa i professora, es pot fer servir a l’aula ja que té la capacitat d’atraure l’atenció de l’alumnat pel ritme de l’spoken word, que ens recorda al rap, mentre transmet un missatge en primera persona a favor dels drets del poble palestí. La despossessió forçada, l’exili i la recerca de la llar són temes centrals.

**‘Her story’ – Rafeef Ziadah**

L’autora ens parla de la seva àvia i de com les dones desafien el caos de la guerra i la violència d’estat mitjançant les cures, l’hospitalitat, les rialles, la cuina, les oracions, les lliçons de *dabke*, les històries i l’amor.

**‘Shades of anger’ – Rafeef**

(Idioma: anglès. Subtítols: castellà).
«Sóc una dona àrab de color
i nosaltres venim en totes les tonalitats de la ira».
**Lletra traduïda al català**

**‘Passport’- Rafeef Ziadah**

Poema que explica les hostilitats i dificultats dels refugiats palestins per aconseguir passaport a la terra d’acollida.

**‘Al-Sendyana’- Rafeef Ziadah**

Al-Sindyana és un poble palestí que va ser destruït l’any 1948. El poema parla de la Nakba en curs des de la perspectiva dels arbres que romanen -alzines ( sindyana ) i oliveres- i vetllen la memòria d’aquells que han patit la despossessió, la pèrdua i l’exili.

**‘Savage’-Rafeef Ziada.**

De com el control de la narrativa per part de l’imperialisme redueix el nadiu a un salvatge que quan es resisteix a ser colonitzat esdevé un terrorista i una amenaça demogràfica.

MC Abdul

MC Abdul, és un raper palestí nascut el 2008 a la Franja de Gaza. Va guanyar popularitat quan va cantar un rap sobre la llibertat a l’escola. Des d’aleshores ha trobat en el rap un mecanisme per comunicar al món les adversitats que suposa viure entre runes. Organitza la paraula en vers, la rima i la recita sobre una base d’Eminen, el seu gran ídol.

Música en català

**‘Palestina, entre la pell i la ràbia’ – Mireia Vives i Borja Penalba**

Versió del poema ‘Nosaltres ensenyem vida, senyor’ de Rafeef Ziadah.

**‘I, malgrat tot, Palestina’ – Zoo il·lustrat (conte musical)**

Explica la història de l’ocupació de Palestina a través de la mirada d’Amira i Ava, dues xiquetes separades per un conflicte que dura massa temps.

**ZOO – Palestine (#ZooZonaZero)**

Cançó que neix a partir d’un viatge per **Nablus** , **Betlem** i **Jerusalem** amb influències de la música local.

**‘Palestina’ – Lluís Llach**

«Dels teus camps de pell bruna t’arrabassen els arbres
com si així et desarrelessin el demà.
Els teus fills els soterren quan encara somriuen
esperant que així el teu ventre es torni un erm».

**Versió: ‘Palestina’-Lluís Llach, de NaVil**

Cantautor palestí-català. Les seves cançons parlen de la discriminació racial a Israel, de les colònies il·legals, del mur de separació entre àrabs i israelians…

**‘Yasmin’-NaVil**

(Subtítols: castellà / anglès).
Parla dels perill del camí de casa a l’escola per una nena palestina.

**‘Sense Terra’ – Obrint Pas**

«Brama al cel, brama a la vida
Paisatge amazigh de la Cabília
Plora el tren, plora el viatge als pobles cremats del Kurdistan
Obre escletxes des de punts de mira
Pedres i morts a Palestina
Crida el desert, crida la calma sota les tendes del Sàhara».

**Dos anònims a Gernika – Ovidi 4**

Poema ‘A Gernika’ de Josep Palau i Fabre musicat.
Cançó inclosa a ‘L’Ovidi se’n va a la Beckett.

**‘Hayat – Vida – حياة’ – Xavi Sarrià amb Salma Alhakim**

Una nova cançó de Xavi Sarrià amb Salma Alhakim.

Tots els beneficis de la cançó es destinaran a organitzacions palestines que treballen sobre el terreny en tres àmbits: ajuda humanitària i reconstrucció a Gaza, fi de la impunitat i promoció de la cultura com a forma de resistència.

Música en castellà

**‘Palestina, 1950-1967’ – Marwan**

Marwan, fill de pare palestí, explica en aquest poema els anys en que el seu pare va ser refugiat a la seva pròpia terra natal.

**‘Nana Urgente para Palestina’ – Marwan**

Cançó de bressol per Palestina. Un cant suau a una terra que mai no ha estat dormida, però a la que, en els últims mesos, el so de les bombes ha volgut silenciar.

**‘Halt y Sinuhé’ – Silvio Rodríguez y Luis Rogelio Nogueras**

Silvio Rodríguez recita el poema Halt!, de l’escriptor cubà Luis Rogelio Nogueras, on es pregunta com el poble jueu, després de tots els horrors a què va ser sotmès a mans dels nazis, ha oblidat tan fàcilment.

**‘Libre Palestina’ – Koiuntura**

Koiuntura és un grup basc de folk i música de protesta.

**Entre el río y la mar – KOIUNTURA +arte**

«Cerca del olvido entre el rio y la mar, había dos olivos, leña y hogar».

**‘Que hablen las calles’ – KOIUNTURA +arte**

«Los imperios hacen la guerra,
y la gente humilde muere en ella.
Abren fosas en el suelo,
llora la tierra con sus venas abiertas».

**‘Urbanismo colonial’- Navil**

(subtítols en anglès).
Els nadius palestins s’enfronten dia a dia al perill de l’expansió contínua dels assentaments declarats internacionalment il·legals al seu propi territori… però malgrat això, el poble palestí ha decidit quedar-se a la terra i resistir.

**‘Nací en Palestina’ – Emel**

Versió de la cançó “Naci en Alamo”, un lament per la pèrdua de la llar i dels drets humans bàsics.
Emel és una cantautora tunisiana. La seva canó de protesta «Kelmti Horra» (*la meva paraula és lliure*) es va convertir en un himne de la revolució tunisiana i la Primavera àrab.

**‘Nací en Álamo’ – Lúa Sua & Artemisa Semedo**

‘Nací en el Álamo’ és un potent himne als refugiatss, als migrants, als expulsats,als sense terra… i a tots aquells que resisteixen i busquen nous horitzons on construir llar.
Inclou un poema d’Artemisa Semedo.

**‘Cumbia palestina’ – Orkesta Popular San Bomba**

Orquestra argentina de cúmbia, salsa, rock, folklore, en un ambient de fanfàrria, estil balcànic.

**‘Bajo los escombros’ – Residente, Amal Murkus**

(Idioma: àrab i castellà. Subtítols: anglès).
Residente és un raper porto-riqueny i Amal Murkus una cantant palestina.
Canço escrita des del dolor amb instruments com el llaüt àrab i el qanun.

**‘Aida’ – Navil**

Cançó dedicada als refugiats del Camp d’Aida, a Betlem.

**‘Somos Sur’ – Ana Tijoux/Shadia Mansour**

Ana Tijoux és una cantant xilena, lletrista i compositora de rap.
Shadia Mansour és una cantant de hip-hop britànic-palestina. Planteja el seu treball com una intifada musical contra l’opressió i l’ocupació de Palestina i la repressió de les dones.

Músics internacionals

**‘If I must die’ – Farah Siraj**

(Idioma: anglès).
«Si he de morir,
que porti esperança,
que sigui un conte»
Darrer poema de Refaat Alareer, professor i poeta assassinat el 7 de desembre de 2023 a Gaza.

**‘Charla-Town’ – Gnawa Diffusion**

(Idioma: francès).
«Et moi j’attends la Palestine depuis cinquante ans
De retour, les vampires du processus de l’épée
Ils viennent s’occuper des territoires occupés».

Documentals

**‘Checpoint Rock, canciones desde Palestina’**

**Nota de premsa**

(Documental. 73′. Idioma: àrab. Subtítols: castellà. A partir de 12 anys). Documental musical basc dirigit i escrit per Fermin Muguruza i Javier Corcuera que mostra la cultura musical palestina. Es va rodar als barris àrabs de Tel-Aviv, a ciutats israelianes i en camps de refugiats a Cisjordània i la Franja de Gaza.

Podcasts

Dents i ungles

Dents i ungles és un programa de Tarragona Ràdio dedicat a la lectura musicada de poemes i proses poètiques. Està dirigit per María J. Romano i creat en equip amb Judit Ulldemolins Blanc, Maria Miró Ferré i Pili Sanmartín Ferrer.