(Recomanat a partir de 12 anys) La Lluna mai no va imaginar que un poble remot de Palestina seria el començament d’un viatge que duraria més de quaranta anys. Sonia Nimr és una escriptora palestina d’històries i contes infantils considerada la millor escriptora en la Llista d’Honor de l’IBBY (International Board on Books for Young People), per segona vegada l’any 2014.
En resposta a un atemptat suïcida palestí, els militars israelians bloquegen la ciutat de Cisjordània. Karim Aboudi de dotze anys i la seva família queden atrapats a casa a Ramallah per un toc de queda estricte. Però Karim s’escapa per jugar a futbol amb els amics. Escrit per Elizabeth Laird, una de les escriptores per a joves més conegudes de la Gran Bretanya, el llibre explora a través dels ulls d’un nen el cost humà de l’ocupació de les terres palestines.
Aquesta és la história d´una nena que treu la seva fortalesa de la comunitat, de l´amor i de les oliveres, que són un símbol de la pau. Hazar Elbayya va néixer a Gaza, on va plantar moltes oliveres.
I, malgrat tot, Palestina conta la història de l’ocupació de Palestina a través de la mirada d’Amira i Ava, dues xiquetes separades per un conflicte que dura massa temps. Un recorregut per la història dels últims 75 anys. Un lloc, on malgrat tot, sobreviure és resistir i vèncer.
L’Islam i el tigre recrea el vincle entre els infants de La Arboleda Eskola de Biscaia i la família Tabassi de Gaza i esdevé un pont d’humanitat que travessa fronteres i consciències. A través de videotrucades, es construeix una història real d’amistat, empatia i esperança. Tots els beneficis es destinen directament a donar suport a la família Tabassi i a altres famílies en la mateixa situació.
La crònica personal d’un aventurer de començaments del segle XX, TE Lawrence: un membre del Govern britànic que acaba convertint-se en un agent de la resistència àrab.
Edward Said, en aquest clàssic imprescindible que vol desfer els malentesos occidentals amb el món islàmic, traça l’arqueologia d’aquesta impressionant mostra d’imperialisme cultural, que continua renovant-se sense parar, de manera ben visible, i que serveix per justificar les «intervencions» o guerres al Pròxim Orient en nom de la seva pròpia salvació. Ressenya
Què és i com és va expandir el sionisme? Què significà la Nakba? Com es va fundar l’Estat d’Israel? Què és l’ocupació? Quines han estat les resistències palestines? Qui fou David Ben Gurion, Iàsser Arafat o Leila Khaled?
Una obra imprescindible sobre els futurs escenaris de la qüestió palestina de la mà de dos dels seus especialistes més importants.
Comença a llegir Els grans mitjans ens han repetit fins a l’infinit escenes de mort i destrucció a Gaza, però ens han amagat la quotidianitat més extraordinària. Viure morir i nàixer a Gaza recull un centenar de fotografies que ens mostren les meravelles que David Segarra es va trobar enmig de la tragèdia: la capacitat de viure, d’estimar, de resistir i de sobreviure malgrat l’horror.
En aquest llibre, Mikel Ayestaran ens trasllada al passat i present de la Franja de Gaza —des dels temps de Tutmosis III fins als dies de Benjamí Netanyahu—, per mostrar-nos com és la vida en un lloc que sempre ha plantat cara als conqueridors.
Què ha canviat a la societat israeliana? Com s’explica la impunitat amb què opera Israel? Com s’ha transformat la societat palestina i com interpretar els atacs del 7 d’octubre? Aquest llibre busca respostes en veus, sovint silenciades, de gent que viu en carn pròpia la guerra, l’ocupació i que, sense voler-ho, són ostatges del joc de peons pel control d’una regió estratègica del planeta.
Un homenatge a les dones que no s’han sotmès i que estan canviant la història de l’Orient Mitjà. En aquesta regió hi ha una revolució en marxa, persistent i determinada com cap altra: comença just quan neix una nena, i continua en la seva infantesa, joventut, plenitud i vellesa. És la revolució de les dones.
Farhat-Naser, l’autora, ens relata com dos grups de dones, unes palestines i altres israelianes, van decidir sumar esforços i crear The Jerusalem Link, projecte que pretén acostar les dues parts d’aquest conflicte per establir les bases de la convivència.
En un moment en què l’equilibri del poder mundial està canviant i el Nord Global ja no té la màxima autoritat, Mishra aborda qüestions fonamentals: importen més unes vides que altres?, com es construeix la identitat a les nostres societats multiculturals? i quin hauria de ser el paper de l’Estat nació? El món després de Gaza és una guia moral indispensable per al nostre passat, present i futur.
Com a immigrant nascut a Egipte i instal·lat al món occidental des de molt jove, Omar El Akkad estava convençut que Occident era una terra de llibertat i justícia. Però en els últims vint anys, durant els quals ha exercit de periodista en primeríssima línia i ha sigut testimoni de la matança indiscriminada de la població de Gaza per part d’Israel, ha arribat a la conclusió que la base moral sobre la qual s’ha erigit el món Occidental és una gran mentida.
Guia visual. Descobreix la història de símbols com el brodat tatriu i els vestits palestins tradicionals; coneix la inspiració subjacent a la poesia de Mahmud Darwish; gaudeix del món del dabke, la dansa folklòrica de Palestina, i sorprèn-te amb les seves famoses ciutats antigues.
Una història de la guerra i la resistència a Palestina i Orient Mitjà explicada a través dels arbres.
«A la Franja, els infants són bombardejats abans de tenir temps de badar-se com una flor i els somnis són perseguits abans d’haver tingut temps de néixer.» En aquestllibre solidari, periodistes, experts i testimonis des de Gaza —que han escrit els seus textos enmig dels bombardejos— focalitzen la mirada en la terrible situació dels nens i les nenes de Palestina.
Deu històries que connecten amb la vida de moltes altres persones i plantegen unes preguntes que hem de respondre: quines són les conseqüències de l’ocupació? On és la llar d’un refugiat? En quines condicions viu el poble palestí? Fins on pot arribar la crueltat del genocidi? Són interrogants que no podem evitar, vinculats a persones i llocs que ens permeten entendre què era Palestina fins al 7 d’octubre de 2023 i què és ara.
El relat històric en què es basa el sionisme per explicar la creació de l’Estat d’Israel se sustenta en nombroses fal·làcies i mentides. Una mitologia que ens impedeix entendre els orígens i la realitat del conflicte, i que de manera subtil qüestiona el dret moral dels palestins a la terra on viuen.
La devastació del 7 d’octubre del 2023 i els horrors que van seguir van sorprendre el món. Però el conflicte palestinoisraelià no va començar el 7 d’octubre. Tampoc va començar el 1967, quan Israel va ocupar Cisjordània, ni el 1948, quan es va declarar l’Estat d’Israel. Va començar el 1882, quan els primers colons sionistes van arribar al que llavors era la Palestina otomana.
Israel s’ha convertit en líder mundial en tecnologia d’espionatge i de material de defensa, provada en combat, que alimenta els conflictes més brutals del planeta.
Novel·la
Reportatge estremidor que entrellaça les vides de tots aquells, tant jueus com palestins, implicats en el sinistre d’un autobús escolar. Amb un enfocament lúcid i profund, Nathan Thrall ens mostra els detalls del sofisticat sistema de segregació que ofega la vida de milers de ciutadans palestins i en condiciona la llibertat. Ressenyes
Dues realitats aparentment irreconciliables es trenen en aquests relats: la ràbia contra l’ocupant que t’ha negat la pàtria i la consciència que aquest ocupant podria ser el teu igual. La peça que obre el volum conté tota l’amargor per la Palestina perduda i els protagonistes de la segona van cap a un futur tan inclement com el passat, a la recerca d’una salvació que els converteix en carn de negoci per als passadors clandestins.
Nakba en àrab significa catàstrofe, i és el nom que els palestins han donat a la creació de l’Estat d’Israel de 1948. A Nakba. 48 relats de vida i resistència a Palestina, Salah Jamal recupera la seva pròpia memòria familiar per recórrer l’evolució de 70 anys de conflicte a Palestina.
En Kais, un membre de la resistència palestina dedicat a la causa d’alliberar el seu poble; en Mubarak, un agent del Mossad amb l’objectiu d’infiltrar-se entre els activistes palestins; la Nora, una jove que s’ha de fer càrrec de la família víctima de les estratagemes del Mossad; en Faris, un estudiant que a més de lluitar contra l’ocupació s’enfronta al pare en el seu desig d’estudiar a l’estranger; l’Aixa, una cirurgiana que rebutja les tradicions que coarten l’emancipació de la dona.
Nablus en flames és una novel·la trepidant que ens endinsarà per les places i els carrerons de les ciutats palestines de Nablus i Ramala, en una lluita a mort entre la resistència palestina i l’exèrcit israelià en plena segona intifada, a començaments del segle XXI.
Les contradiccions i lluites internes s’aguditzen en aquesta tercera part de la saga, el conflicte interior serà, doncs, la característica principal dels estats emocionals dels nostres protagonistes. Ocupant, així, la centralitat narrativa per servir alhora de paral·lelisme amb la realitat històrica que viu el poble palestí: desemparat, confús i en pugna interna, després de la mort de Yasser Arafat.
Poderosa al·legoria de l’alienació cultural dels palestins d’Israel. Des del lirisme, que frega l’espai del somni, i d’una construcció argumental que encavalca diferents personatges, Kayyal pinta, amb un llenguatge plàstic i suggestiu, la vida d’aquells que pertanyen perquè no pertanyen, mentre basteix un retrat imperdible de la Haifa contemporània.
En una expedició pel desert del Nègueb, un destacament israelià troba un grup de beduïns. Després d’obrir el foc, l’únic cos amb vida que resta és el d’una noia jove, que capturen, violen i maten uns dies més tard. És el 13 d’agost de 1949. Aquesta data, una simple ocurrència, obsessiona, anys més tard, una jove palestina que, tot i viure en plena ocupació i envoltada de violència, sent la necessitat imperiosa d’investigar aquell antic crim.
En una habitació d’hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d’aquesta llarga conversa d’un quasi fantasma amb un moribund. “L’obra d’Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar”
Apeirògon ressegueix la vida d’en Rami i en Bassam, un jueu i un palestí, que es fan amics i decideixen posar el dol per la mort de les respectives filles al servei de la pau, una història alhora íntima i col·lectiva.
Tali Fahima, israeliana, filla de jueus vinguts del Magreb, té vint-i- quatre anys quan el setembre del 2000 esclata la Segona Intifada, la intifada dels suïcides i les bombes als autobusos. Odia els palestins, vota Ariel Sharon i creu que el conflicte només es pot resoldre per la via militar, esclafant els terroristes i venjant totes i cadascuna de les morts israelianes.
Yishai Sarid ha escrit una novel·la-sonda amb què explora una institució que coneix a fons. Tot mostrant les interioritats de l’exèrcit israelià, és la mentalitat d’una societat bel·licista el que està en joc aquí —i el lloc que hi ocupen les dones.
Escrita amb passió i compassió, honestedat i d’una manera poètica, aquesta novel·la és també una història d’identitat, de dignitat i de pèrdua, de les cicatrius i el terror que provoca la guerra, de la grandesa del perdó, de la fortalesa de l’amor i d’esperança.
Es tracta d’un text que sorgeix de les «converses» que l’escriptor manté amb el mur al final del dia: les rutines carceràries, les pors, les visites familiars, la religió, els trasllats freqüents la manca d’horitzó o els esdeveniments polítics que han conduït a la fractura de la societat palestina i a la resistència; i també l’amor que sent per Nanna, la seva advocada. Ressenya
Totes les pedres de Bàssem an-Nabrís és un llibre bell i amb versos concisos. Busca els rastres d’humanitat que encara queden en aquesta civilització. També té paraules pel seu país, per la seva ànima escindida: “Com que costa distingir el bé del mal / opto per veure’t, pàtria meva, / veure’t només de nit.” Ressenya
Najwan Darwish (Jerusalem, 1978) travessa la línia de guerra, dorm a Gaza, veu la sang, el dolor, la mentida, la injustícia i mitjançant cadascun d’aquests elements mostra al món que la poesia està molt per sobre de guerres, territoris, exilis, desterraments i silencis obligats.
Còmic
A principis de la dècada de 1990, un jove Joe Sacco va decidir viatjar per Palestina per documentar les seves vivències sota la forma artística del còmic. Allà, va passejar per mercats, es va entrevistar amb presoners, va xerrar amb manifestants, va menjar amb agricultors, va visitar malalts als hospitals i, en definitiva, es va capbussar a la vida i la cultura dels habitants de Gaza i Cisjordània.
Rafah, una ciutat en l’extrem sud de la Franja de Gaza, és un lloc marginat, un paisatge ple d’edificis ruïnosos i carrerons bruts pels quals deambulen infants famolencs i homes desocupats. Enterrat en els arxius de la història del conflicte palestí es troba un episodi tràgic: en 1956 més de cent palestins van ser assassinats per soldats israelians. I sembla que el succés va quedar relegat a una nota al peu en una guerra indefinible.
La guerra de Gaza, una sèrie d’apunts dibuixats que narren com Israel està arrasant els territoris ocupats des de fa més d’un any i en essència, una crítica contundent al genocidi que comet i, paral·lelament, al paper còmplice dels Estats Units d’Amèrica.
L’autor quebequès aixeca acta de les nombroses peculiaritats, extravagàncies i absurds propis de Jerusalem: les restriccions a la llibertat de desplaçament, els escorcolls i els interrogatoris sistemàtics, els conflictes entre les diverses comunitats cristianes que gestionen el Sant Sepulcre…
Secció del portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ofereix una cobertura extensa sobre Gaza, incloent notícies, reportatges, i anàlisis.
Rafeef Ziadah (1979) es palestina de la diáspora. Esta activista, poeta y periodista, nació y creció en el campo de refugiadas Jisr al-Basha, en el Líbano. Su familia, originaria de Haifa y Jaffa, sobrevivió a la limpieza étnica de 1948 y se refugió en este país. Tras la invasión israelí de 1982 volvieron a migrar por el Mediterráneo.
Conversarem amb l’autora d’»Un detall menor», Adania Shibli . Hi posarem context amb Saif Abukeshek, portaveu de la Comunitat Palestina de Catalunya; Laurent Cohen, copresident de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins, i Pol Morillas, doctor en Ciències Polítiques i director del CIDOB. Amb la fotoperiodista i editora gràfica de la revista 5W, Anna Surinyach, coneixerem el projecte multimèdia «Los ausentes de Gaza» del periodista especialitzat en Orient Mitjà Mikel Ayestaran.
